Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita despulla
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Elfri... em trec el barret, aquest vers-homenatge a l'Anton el signo jo de seguida també.
ResponEliminaGràcies, m'alegro molt que l'hagis escrit!
Tens molta raó perquè la vareta màgica de l'Anton ens ha regalat "un pessic d'amor a tots".
ResponEliminaUaaaaaaaau!!! Aplaudiments!!
ResponEliminaQuè maco això del "sarró màgic"!!
gràcies!
ResponEliminaseguint el sarró màgic, t'he seguit!
ResponEliminaAra em dono el gust de veure el que heu fet per mi.
ResponEliminainternet em va desapareixer i he estat in albis... Ara tot és correcuites i no arribo a cap lloc
Si pogués com aquell fer quatre vints i quatre veus i tenir vuit braços, i ja m'he descomptat dels dits que hi haurien per sostenir tot aquest be déu que m'heu fet...
Us en deu una i no sé com pagar-la
preguntaré per la nit... no em tgrauré les ulleres per dormir a veure si hi veig quelcom que us pugui agradar encara que em costi una suorada, això, per mi val un imperi i vosaltres ho heu treballat. De moment, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES A TOTS. aNTON.
Ves, diuen que tinc vuitanta anys, qui ho diria.
7 de febrer de 2011 18:57