dijous, 29 de juliol de 2010

Damunt l'estora

Damunt l'estora dels verds
i abans no torni a ploure,
reemprenc els mots
reendreçant-los.
Recullo fulls
i rascleto fulles  en terra humida.
Hi ha un suau grinyol de paraules
que m'acompanyen.

Em plau el jaç.

(seguint  la zel i agraïnt-vos a tots i totes el compartir d'aquest juliol)

sota l'estora


em pesa el son a les parpelles,
cau el coixí, i en ajupir-me
sota l’estora, a més de pols
he trobat moltes paraules
un borrissol de mots desordenats
bellugadissos i perduts
fan cantarelles embogides
sense rumb ni nord, ni capità
ni timoner que les capgiri
i resten mig morts, desballestats
.
caldrà fer endreça al desgabell
hi ha grinyols sense sentit
que ben posats podrien, si en sabia,
forjar un bon poemet, no massa cosa
que l’aprenent esguerra odes i cants,
que un bon poeta
trauria or de les engrunes
i n’escriuria, ell sí, versos amb vida
amb so punyent, amb melodia
tristesa o alegria, udol o clam,
de por o d'amor
senzillament, un sentiment.
:
(seguint deo, Pere)
imatge de Google

Epístola (o Períodes de teràpia)

[segueixo i responc en Pere, una mica fora de lloc, segurament...]

Epístola


Benvolgut Pere,

Perquè sempre és millor un a reveure
En lloc d'un adéu que sembla definitiu,
T'ofereixo una mà per encaixar-la, amic Pere,
Malgrat ser la mostra d'una amistat virtual
I responc -avui sí- els teus versos deixats,
Que tenen una fal·làcia com una catedral.

No he llegit versos dolents encara, ni en el deliri
Ni en la calma de cada moment, ni en les respostes
O en els seguiments fets a raig. Opinions? Moltes
I diverses, i això és el que ha de ser, un espai
Per deixar les nostres preocupacions, per desconnectar
D'allò que ens capfica i, sobretot, gaudir sense
Angoixar-se. Almenys a mi m'ha servit, amic Pere.

Ja veus, també hauré de dir que tinc poemes
Dolents, patètics, melangiosos, reiteratius,
Tristos i foscos, d'imatges recargolades i també
Seguint lleument el poema anterior. Però només
Aprofito l'ocasió en què puc plasmar en uns versos
Les meves pors i les meves idees; durant un mes
M'ha llegit més gent -aquí i al meu blog- i agraeixo
L'oportunitat que se'ns ha lliurat en aquest període.

No m'allargo més, benvolgut Pere, només volia escriure't
Perquè vegis que no tinc el mateix parer que tu en això
Dels poemes dolents, que has dit. Rep una abraçada,
Si l'acceptes des de la llunyania, i seguim aquí dos dies més.



d.

Adeu


(Seguint, seguint com sempre)

Dins d'aquesta roda
borratxo de versos
el cap donant voltes
m'ofeguen les lletres.

He escrit set poemes
un d'ells és preciós
sis són molt dolents
però ha valgut la pena.

Colla de lletraferits
atletes del vers
manobres del sentiment
adeu ...ens veurem.

I llegia
llegia
reia
reia
i fins i tot va plorar
d'emoció ...

EM PERDO EN LES LLIÇONS

28 -7 -10

Em perdo en les lliçons
de les paraules,
dels seus PER QUÈ,
i COM i QUAN,

Sempre em resulten
entremaliades
i em confonc en son abisme
de entremaliades sorpreses.

Lletrejo a cullerades,
paladejant les lletres verges
que al unir-les em fracasen
i em diuen el que no dic
i em volen conquerir
amb pressa extrema
i que entri en son laberint
del que trobaré sortida ?

Dislèxia

[seguint la Isabel, de nou]

Les paraules s'abraonen i es barregen
I obren portes i tanquen finestres
I creixen i rodolen i esberlen panys.

Les llegeixo i no les comprenc i les miro
I les regiro i les separo i les analitzo
I les reposo durant hores i hi torno de nou.

Amunt i avall, del dret i del revés, d'esquerra
A dreta, i viceversa. Per si les lletres tenen
Un altre significat que se m'amaga ara mateix.

Les col·lecciono i les il·lumino amb el pleniluni
I teixeixo al seu voltant una aurèola de misteri.
Potser així sabré les imatges que s'hi han amagat.

Les paraules, aquests bocins de mi que t'oferia,
S'han rebel·lat i m'han sotmès al caos i al desordre.
I només trobo que no en discerneixo el teu comiat.



d.

Trajectes

(seguint deomises)


Cada grisor de tempesta
empeny al nostre cel la calma,
mestral, gregal i tramuntana
donaran pas a dies serens i clars.

I és què orbitem
a un entorn pendular.
Ens agrada viatjar a l'interior
catapultats per les paraules,
ens agrada mirar-nos al mirall
pentinats pels raigs d'estels
sabent que ens empara la lluna.
Ens agrada viure entre poemes
que ens esberlen la pell del cor.
Ens agrada passejar pels racons
ignorats per la xerrameca de cacatues
i obrir al matí finestres, ulls, orelles i balcons.

Ens agrada ensumar els estius,
tastar les fruites verdes
i esperar que el raïm maduri al sol.

Fer trajectes pels poemes
i aterrar discretament al món.


*

Hàbitat

[seguint la Isabel]

He trobat, a recer de la llar, una nova llar
Que, encara que efímera, m'ofereix paraules
I sostre, mirades i calidesa i noves baules
En la cadena del viure, en presència de la mar.

L'esguardo, i sento el pas dels núvols lent
Dins de l'ànima i m'anima a respirar amb força
Per eixamplar l'entusiasme, per existir i tòrcer
Cada grisor de tempesta que porti el sofriment.

He trobat mans expertes i clares pupil·les pregones,
Arrugues belles i saviesa en versos escrits a raig.
I, gràcies a aquesta descoberta, he empès la tristesa.

Recapitulo, i voldria que el temps deixés l'empresa
De transcórrer i reculés dia rere dia, mentre desfaig
El fracàs per millorar l'hàbitat de les futures estones.



d.

Motius per tirar coets


(Seguint Zel, Carme i tothom...)



Sempre trobarem un racó arrecerat,
un raig que ens acaroni el pas,
un blau amb tots els matisos per envernissar l'esguard,
aromes dolços rescatats del rebost de la infantesa,
un convit a taula amiga parada amb flors del camp
i paraules sàvies per guiar-nos el desig per camins llunyans...

Sempre trobarem ganes col·lectives d'esquinçar ja els atavismes.
Sempre trobarem motius per tirar coets
i treure'ns amb reverencial satisfacció el barret
davant les genialitats serenes amb habilitat al traç,
a les rimes, a les veritats de les paraules i al ball sobre el teclat.
*

convit

Avui segueixo el convit del cel
-segur que en somins-
però el cel em convida
a tombar els ulls avall
.
-Allà hi ha el teu destí!
mormola, vestit de brisa suau
encara no és l’hora dels adéus
cal viure molts desficis,
plorar en moltes bodes,
collir confits en molts bateigs,
veure acomplir-se molts desigs
obrir braços amorosos,
acomiadar els amics,
per dies o per sempre.
.
-Em sents? Tomba els ulls avall,
i fes dels somnis vida,
que quan arribi l’hora
seré jo qui vindré a buscar-te
i farem de l’horitzó destí final
i nou principi
.
(seguint la Carme, eterna creadora)

Google analytics

Llicència Creative Commons