dissabte, 24 de juliol del 2010

Cartògrafa de carícies

[seguint fanal blau]

Perquè les passes dubitatives
Duen als indrets més goluts
Del teu cos de dolça melassa,

Argila maleable que es modela
Amb dits experts: en cada solc,
El desig i les marques de la vida.

L'epidermis reté les carícies
Com cartògrafa de la libido,
I amaga el tresor de la flama
Sense deixar mapes escrits.

Seré explorador febril en les lianes
De les teves cuixes, espeleòleg
Per devorar-te els llavis i trobar-te
Cada bri de febre espars en la carn.



d.

Seguint


Que el temps
no ens manllevi el caliu
i aprenguem a mapar
-com a experts cartògrafs-
el retrat de l'arena a la pell.

Seguint-vos...

FLAMA

seguint Anton, deomises...

Flama i brasa esdevinc
i al meu entorn la pell s'incendia
guspires i espurnes d'amor incadescent
il.luminen l'espai íntim d'un cos ardent
pell i pell , ànima i ànima abraçades trenen
filaberquins de colors en la certesa incerta
que els instants són esquitxos fugissers
i els dits ascles i torxes en la nit
com fars que il.luminen viatgeres mans
de batalles perdudes davant el poderós Eros.


Brasa, caliu, flamarada, incendis, foc d'amor
esdevinc i torno foc al foc, cada bes una espurna.

Òrbites

[seguint rebaixes (Anton)]

Cada mirada,
Dona de primavera,
T'acaricia.

I sóc satèl·lit
Perdut, en constant òrbita
Pels teus pits d'ambre.

El desig torna:
Per habitar-te el ventre,
Esdevinc flama.



d.

ELS ULLS SENTEN ... seguint

24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
En propis llavis...
Els llavis senten la llum
En sa mirada...
La veu esclata neguitosa
Entre ulls i llavis.
Els dits
Son visió i unió

Ves triant...

(seguint deomises)



La catifa de paraules queda estesa,
i al teu passeig miraràs de no trepitjar
aquelles que parlen de la vida,
de la nit, de l'amor o del dia.

Aniràs fent saltirons
entre les que són de les reixes i presons.
I quan arribis al jardí
ensumaràs el perfum i la dolçor
dels noms dels arbres i de cada flor,
veuràs com sobre l'herba
les lletres formen cercles de verdor
i esferes i raigs i vols de tots colors.

Ves triant sorra i duna del desert,
estels, llum i lluna del teu cel,
els records i algun desig entre els verbs,
aquells adjectius més adients,
i hi anirà creixent al teu alè un bell poema...

Quilòmetres

[seguint fanal blau]

I el color sempre ens acompanya.
Òrfena policromia per quan cloguis
Aquesta nit els ulls novament.

La catifa de paraules queda estesa
Als teus peus, i el rosari d'ofrenes
Ha de guarir-te les ferides diàries.

I la lluna segueix esguardant-nos
En la balustrada on la xardor i la brisa
Endevinen que els cossos solitaris resten
Delitosos per servar l'empremta d'un mossec.

Hi ha quilòmetres entre els meus llavis
I la teva pell. Però somniaré que tornes,
Com la set a la gola, a un mil·límetre
Escàs del meu recer, a frec del silenci.



d.

A la llum d'escletxes i ombres

(fotografía feta d'una fotografía que m'estimo molt)


Amb la meva fal·lera del temps,
a destemps despenjo la fotografía d'un migdia de juliol
que em vas  fer després de fer i refer l'amor
a la llum d'escletxes i ombres.
Coordinades abraçades
amb blaus presents, latents, i a l'horitzó.
No cal ni dir que el color
sempre ens acompanya.

Seguint la Carme, Mon, l'Elvira i qui em trobi quan publiqui aquest intent!


Les pells parlen

Seguint la Carme" entre els rebrecs dels llençols "

Entre els rebrecs dels llençols
les pells parlen el llenguatge del gest,
parlen d'amor i de tendresa, parlen de tot
sense parlar parlen més que si parlessin...

Cada bes és un mot, cada carícia una frase...
fem coordinades copulatives sota els llençols tebis
creem subordinades adjectives i adverbials
i en l'abraçada fem juxtaposades, dibuixem predicats
oracions i textos sencers, una novel.la a besades.....

Entre els rebrecs dels llençols, la morfosintaxi dels somnis
esdevé prosòdia íntima, privat anàlisi gramatical amorós

CASTELL DE FOCS

(Tot seguit la Carme)

Entre rebrecs dels llençols
dos cossos nus es fan fonedissos,
fantasies que emprenen mil vols
dibuixen disbauxa, enamoradissos.

Somnis que es fan realitats,
petons...
nusos que es fan i es desfan,
suats..

Dins el silenci, sintonia de gemecs
dos cossos descansaran exhausts
entre els llençols i els rebrecs
latents desprès de la batalla

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons