em pesa el son a les parpelles,
cau el coixí, i en ajupir-me
sota l’estora, a més de pols
he trobat moltes paraules
un borrissol de mots desordenats
bellugadissos i perduts
fan cantarelles embogides
sense rumb ni nord, ni capità
ni timoner que les capgiri
i resten mig morts, desballestats
.
caldrà fer endreça al desgabell
hi ha grinyols sense sentit
que ben posats podrien, si en sabia,
forjar un bon poemet, no massa cosa
que l’aprenent esguerra odes i cants,
que un bon poeta
trauria or de les engrunes
i n’escriuria, ell sí, versos amb vida
amb so punyent, amb melodia
tristesa o alegria, udol o clam,
cau el coixí, i en ajupir-me
sota l’estora, a més de pols
he trobat moltes paraules
un borrissol de mots desordenats
bellugadissos i perduts
fan cantarelles embogides
sense rumb ni nord, ni capità
ni timoner que les capgiri
i resten mig morts, desballestats
.
caldrà fer endreça al desgabell
hi ha grinyols sense sentit
que ben posats podrien, si en sabia,
forjar un bon poemet, no massa cosa
que l’aprenent esguerra odes i cants,
que un bon poeta
trauria or de les engrunes
i n’escriuria, ell sí, versos amb vida
amb so punyent, amb melodia
tristesa o alegria, udol o clam,
de por o d'amor
senzillament, un sentiment.
senzillament, un sentiment.
:
(seguint deo, Pere)
imatge de Google
et segueixo, zel?
ResponEliminasegueixo i gairebé que m'acomiado d'aquest borrissol poètic de mots!
molt poètica la imatge.
ResponEliminaM'ha agradat el poema.
Farem endreça, tota la que calgui, de molts de desgavells... poc a poc i bona lletra.
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaBitàcola
Assenyalo les paraules
En el calendari de la vida,
Les marco a foc per si s'oblida
Enmig d'hores barjaules,
I sé del cert que són nostres,
De qui les ha sentides endins
I vol reflectir-ne brins
De claror en eterns llostres.
Tornaré una i una altra vegada
A mirar l'horitzó d'allò creat
I m'embadaliré del resultat.
Avui, davant de les portes obertes
Omplo un nou full amb imatges certes
En la bitàcola de la mirada.
d.