dilluns, 26 de juliol de 2010

miralls de tu

miralls de tu, que quan et miro,
se'n va sencera la tristesa
i tinc una galàxia al fons de l'iris
d'on neixeran mil móns possibles...
.

(seguint totes les mirades)

6 comentaris:

  1. Sí, mira, ens hem engrescat de mala manera...

    ResponElimina
  2. quasi ens trepitgem, tens raó!!!
    gasiu? per què?

    petonet!

    ResponElimina
  3. unes mirades boniques, zel.
    La teva ben bonica i una galàxia al fons de l'iris d'on, ben segur que neixeran i neixen mil mons possibles!

    ResponElimina
  4. Es ben bonic compartir mirades i mons possibles...

    ResponElimina
  5. omplim aquestes galaxies de somnis

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons