dijous, 29 de juliol de 2010

Hàbitat

[seguint la Isabel]

He trobat, a recer de la llar, una nova llar
Que, encara que efímera, m'ofereix paraules
I sostre, mirades i calidesa i noves baules
En la cadena del viure, en presència de la mar.

L'esguardo, i sento el pas dels núvols lent
Dins de l'ànima i m'anima a respirar amb força
Per eixamplar l'entusiasme, per existir i tòrcer
Cada grisor de tempesta que porti el sofriment.

He trobat mans expertes i clares pupil·les pregones,
Arrugues belles i saviesa en versos escrits a raig.
I, gràcies a aquesta descoberta, he empès la tristesa.

Recapitulo, i voldria que el temps deixés l'empresa
De transcórrer i reculés dia rere dia, mentre desfaig
El fracàs per millorar l'hàbitat de les futures estones.



d.

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Visca la poesiateràpia!
    Et segueixo, deo.

    ResponElimina
  3. M'has fet dibuixar un gran somriure, deo, amb auqesta poesiaterèpia com diu la Isabel, una abraçada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons