dissabte, 24 de juliol de 2010

ELS ULLS SENTEN ... seguint

24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
En propis llavis...
Els llavis senten la llum
En sa mirada...
La veu esclata neguitosa
Entre ulls i llavis.
Els dits
Son visió i unió

3 comentaris:

  1. T'agafo els ulls que senten la pell, i els transformo lleument.

    Gràcies, Anton, bon poema.


    d.

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, Anton, un poema que emociona i fa sentir intensament. Sintesi poètica al màxim. M'agrada molt!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons