dimarts, 27 de juliol de 2010

dels esguards

 Segueixo el plugim incessant
dels penetrants finestrals
dels vostres ulls.
Més enllà de la imatge
veig construïnt-se universos,
veig explosions de supernoves
creadores de colors
i paratges despentinats pel mestral
i platges serenes, sota la lluna,
sota la carícia suau
de la llum infinita i nua.
Segueixo les mirades còmplices
unides més enllà de la forma,
compartint l'ànsia de sentir,
de fruïr de l'energia còsmica
i que en el silenci de la foto
diuen tant, mostren tant,
...amaguen tant!

11 comentaris:

  1. Quin recull de paraules que expliquen mirades...ara, també m'haguessin agradat els teus ulls aquí...

    ResponElimina
  2. Just el que anava a dir jo... au va! encara hi ets a temps!

    Un poema preciós i còmplice...

    ResponElimina
  3. Òstres! Els meus ulls, ara, s'han perdut mirant els vostres que m'han suggerit moltes coses. Em penso que fins demà no tornaran. Si demà hi soc a temps, xano-xano vindran.

    ResponElimina
  4. Doncs, au, ara tanca'ls i demà ben oberts de nou!
    Bona nit, Joan!

    ResponElimina
  5. Joan, el cambrer de la pizzeria Trastévere del Vendrell et segueix. Aquest, en definitiva, que és un servidor de tots/es vosaltres també.


    d.


    PS: Ja saps, a la propera vegada que vinguis a sopar [i serà la tercera en què et serveixi jo], una salutació per compensar :P ;)

    ResponElimina
  6. Em penso que canviaré de poble, em feu enveja, us veig de lluny...i tinc ganes de veure-us de prop...

    ResponElimina
  7. Gràcies, per regalar-nos la mirada!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons