Em bressen imatges , m'agomboien metàfores
presonera dels mots, dolça condemna itinerant
en el passar dels dies...Tot segueix girant i tot roda
immensa allau de paraules i versos....
Darrer poema de juliol que s'acomiada desfet
anegat en el mar de la pena....sentiment d'enyor
contradictori barrejat amb vers d'alegria.....
Quanta poesia! quants poetes !quants versos!
i manta vegades hem fet sincronia , ritmes i mots
encadenats tendrament en tirallongues i trenes
de passió, tendresa i follia....
Us agraeixo haver compartit la poesia.
Tercer comiat del vespre-nit... trobo que comencem els comiats ben bé un dia abans d'hora... però jo també us agraeixo haver compartit la poesia.
ResponEliminagràcies pel dibuix s'adiu amb els mots gràcies a tu per engrescar-nos a participar ara que hi caic juliol té 30 o 31 dies? ja m'he colat! si queda un dia em tornaré a acomiadar amb un altre poema!
ResponEliminaarreglat li acabo de canviar de darrer a penúltim!
ResponEliminaGràcies, Elvira, ja m'agrada aprofitar un dia més, fins al final...
ResponEliminajo també us agraeixo haver compartit la poesia, i et segueixo, Elvira, amb un xic de nostàlgia retallada de l'agost...
ResponEliminauix, encara no s'acaba Elvira, però és preciós el poema...
ResponEliminagràcies Carme, Isabel, zel...estic tant de vacances que ni recordava quants dies té juliol!
ResponElimina[seguiment extraoficial]
ResponEliminaPenúltima delícia
Els versos són bellesa
Als llavis d'una dona
Quan els recita.
I no hi ha temps que acceleri
El ritme de les paraules
Més perfectes.
Callo per escoltar
El silenci de les síl·labes
Mentre sóc aire
Que vola lliure:
I gaudeixo de la delícia
D'uns batecs, la penúltima
Alba que creix
Endins del cor.
d.
Molt bell el seguiment extraoficial! gràcies!
ResponEliminaestrenat el 31...me n'he desdit del comiat i reincideixo...
ResponEliminaHa estat un plaer compartir! Bonestiu, Elvira!
Idem el mateix et dic fanal blau!
ResponElimina