dijous, 4 de juny de 2009

Remor de núvols, per Cèlia

La remor de núvols
xiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.

7 comentaris:

  1. Intuir canvis en el decurs d'un temps, qui sap si presagi de moments dolços, alegres, consensuats amb alegria i joia
    .........
    per aquí es ralla el perfecionisme...Anton.

    ResponElimina
  2. Intuir canvis per la remor dels núvols!! Què maco!! :-))

    ResponElimina
  3. Tu em llegeixes el pensament? narres part del què sento i l'Assumpta l'altre resta, escriviu molt bé :)

    ResponElimina
  4. Potser perquè tots som més iguals del que ens pensem, essent a la vegada ben diferents!
    I s'apropa un canvi segur, potser estacional, potser...
    És molt interessant participar en una roda poètica, cadascú aporta una nova imatge i la incorpora, o bé, n'hi ha qui tenen la capacitat d'incorporar-les totes, però això encara té més mèrit!

    ResponElimina
  5. Avui dsconnectada tot el dia... no us podeu imaginar la iL·lusió que em fa arribar i veure els PI com fan camins, trenets, lligams... o com vulgueu dir-ho, tan preciosos.

    M'emocioneu. Gràcies Cèlia!

    ResponElimina
  6. Una flor ja és un indici de canvi i tantes paraules fan meravelles!
    Quina primavera més poètica! :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons