dilluns, 14 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 17 - Tendresa... - Onatge

Tendresa
en la mirada
dels teus ulls.
Tendresa
en l'oreneig
del teu cos,
en l'eco
del silenci,
en el respirar
que compartim,
i quan caminem
al mateix pas
i mà amb mà
en el brindis
de la carícia,
i més encara
quan despullem
els sentiments
a sol o lluna.
Tendresa
en el record
dels absents,
en la rosada
que deixa
la soledat,
en el poema
que escrius
sense paraules
en les pàginesviscudes.
Tendresa
en tot el que
el diner no
pot comprar,
en el mar on
hi naveguen
les nostres llàgrimes,
en el vent que
s'enduu les cabòries,
en l'ara i
l'almívar d'ahir.
Aserdnet
no es pot escriure
del revés.
Tendresa
és quan ronques
al meu costat,
quan ens abracem,
quan ens mirem
sense dir res
però dient-nos molt,
quan la carícia
del record t'esborrona
tot el cos...
Tendresa
quan la malaltia
ens okupa...
el cos,
quan les esqueles
no sumen mai,
quan la cançó
ens penetra el cos,
quan som dos
a un sol crit...
Tendresa
en la calma
de les roques,
i quan de nit
el far ens
assenyala a port.

Resposta 16 - M'equivocava - Laura.

Érem lluny i tan a prop.
Potser m'equivocava.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui:
Mirant on no tocava.
Escrivint on no volia.
Però escrivint.
Quan vas llegir,
vas encendre una llum on no sabíem.
Se'ns van omplir les mans
de nit i de besada.
Fins i tot avui,
quan te les agafo,
em pessigollegen els llavis.
Encara m'equivoco.
Una mica tanoca,
deixa que m'ho digui.
Però la taula parada dels anys
sap que tu vas ser l'encert.

RESPOSTA Nº 15 - Davallem junts - Cesc

Llum opaca i escassa,
gots i tovalles paren la taula.
Davallem junts amb el pas dels anys.
Et somio, et faig meva, et somio, t’escric cartes d’amor.
Davallem junts entre mirades intenses de paraules mudes.
Davallem junts mentre la mà acarona
L’oblit de l’ahir, t’acarono el cos,
T’omplo de petons per si la llunyania se t’emporta
em pensis, em somiïs, em facis teu com ara ens fem l’un de l’altre.
Davallem junts en el pas del temps amb ofec de calor pintat a les parets.

RESPOSTA N. 14 - ESCOLTARÉ EL SILENCI

Ferran.'s photostream
Finestra enllà,
en caure la tarda,
el món estarà encantat.
Les flors lluiran la llum
del blau del cel d'estiu
i els sons de la vida,
en un xiuxiueig continuat,
romandran actius.
Els mixons cantaran
de matinada
pels qui es lleven
i pels qui no s’han anat a dormir.
Cants per atreure una parella
i sensibilitats enyorades.
El remoreig del mar,
de les capçades dels arbres,
dels somriures de la gent.
I jo, darrere el vidre
escoltaré el silenci.

Resposta núm. 13. Camí per viure.

A fora plou.

He fet i he desfet,

he tornat a refer aquest camí,

massa cops.

A fora plou.

Ara, demanaré permís,

tot mirant a terra.

I no en sabré,

i no podré.

Però segur que ho voldré.

A fora ja no plou,

si tu m'hi ajudes.


RESPOSTA Nº 12 - Nits de tendresa i sexe - Gatot

Podria ser cada dia,
cada nit,
un amant inacabable...
si tu volguessis...
i cantar-te a l'oïda
cent cançons,
esgarrapar-te sentiments,
emmotllar suaus pelatges,
entonar onades lliscants...
fondre'ns...
i entomar salabrors i dolceses...
en vint-i-una mil llengües.......

Google analytics

Llicència Creative Commons