dilluns, 14 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 15 - Davallem junts - Cesc

Llum opaca i escassa,
gots i tovalles paren la taula.
Davallem junts amb el pas dels anys.
Et somio, et faig meva, et somio, t’escric cartes d’amor.
Davallem junts entre mirades intenses de paraules mudes.
Davallem junts mentre la mà acarona
L’oblit de l’ahir, t’acarono el cos,
T’omplo de petons per si la llunyania se t’emporta
em pensis, em somiïs, em facis teu com ara ens fem l’un de l’altre.
Davallem junts en el pas del temps amb ofec de calor pintat a les parets.

7 comentaris:

  1. una mà que acarona el cos...les teves paraules que acarones l'ànima!

    ResponElimina
  2. llum escassa
    que pares taula,
    et somio i
    t'escric paraules mudes.
    devallem junts...
    ompla de petons no la teva llunyania,
    sino el teu ara i aqui...

    ResponElimina
  3. Un ambient sensual i quotidià, per sempre, quin bell somni, entendre's amb els ulls, carícies i petons, quin bell somni!

    ResponElimina
  4. Que pugueu
    davallar molts
    anys junts.
    I que la carícia
    se us faci amiga
    però no vella.

    Al capdavall
    potser tothom
    vol davallar
    amb la companyia
    de la persona que estima.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. Benvingut a Personatges itinerants!

    "T'omplo de petons per si la llunyania se t'emporta" A vegades allò que hem viscut ens omple també els moments, les hores, els dies. Però em quedo amb "l'ara ens fem l'un de l'altre". El moment present és el que compta. Gràcies Cesc, per participar.

    ResponElimina
  6. Davallar, que pot tenir sentit trist o negatiu, s'omple d'alegria si és "junts". O, si més no, de motiu, de contingut... molt bonic!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons