diumenge, 13 de juliol de 2008

RESPOSTA Nº 11 - Davallarem junts - Cinzia


Davallarem junts,
anirem a lluny

més enllà d'aquells monts blavosos

que limiten l'horitzó.

Veurem l'alternar-se

de sols i llunes,

travessarem la nit

per assaborir la dolçor del dia que neix.

Les mans sempre unides,

les estacions diferents

com el color de la nostra pell,

així com la nostra terra.

Davallarem junts,

anirem a lluny

més enllà del mur del plor,

més enllà del llit de joia.

Les mans unides

els rostres diferents,

transfigurats en arrugues

de somni i nostàlgia.

Desitjarem de sobreviure al que hem viscut

excavant tombes a l'enyor.

Remors d'ones dins les orelles,

fulgor de llum dins els ulls.

Sospirarem i davallarem sempre junts…

11 comentaris:

  1. "Sobreviure al que hem viscut, excavant tombes a l'enyor."

    Que bonic! Cinzia. Potser aquest és un secret important pe a saber viure. Sobreviure sempre i enterrar l'enyor excessiu.

    Moltíssimes gràcies per participar. M'agrada tenir la tev a dolcesa als Personatges Itinerants.

    ResponElimina
  2. Potser després de davallar...
    ens retrobarem pels
    antics camins, ens mirarem
    i potser no ens reconeíxerem,
    però el vers de la mirada
    ens dirà qui som...

    El sol i la lluna
    seran igual que els d'ara,
    però la metàfora ens
    unirà d'altres maneres...

    Les mans estarn més unides que mai,
    potser seran aspres...,
    potser la carícia durà crosses,
    però tindrem el mateix
    alfabet de sentiments.

    El mur del plor
    ja no tindrà llàgrimes.

    El llit serà un
    repòs de companyia.

    Mirarem la lluna
    i sentirem com floreixen
    noves tendreses desconegudes...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. davallar junts,
    m'agrada tot el que es pogui compartir, sigui bo o dolent, i que sigui ben compartit...

    ResponElimina
  4. L'alternança de sols i llunes és una imatge preciosa per referir-se al pas dels dies.
    Arrugues de somni i nostàlgia, el pas del temps! El temps mai perdut perquè davallarem junts... Com sempre, preciós! Afegeixo a més, la curiositat dels monts blavosos, perquè? per la proximitat del cel? pels rius i llacs? Em sento intrigada...

    ResponElimina
  5. Quan veus un paisatge obert, llunyà, les muntanyes es veuen blaves, no? Com més llunyanes més blaves. O són només els meus ulls? Cinzia, potser tu també les veus així.

    ResponElimina
  6. ...monts blavosos perquè en la llunyania del recorregut semblen passar els limits del cel i també reflecteixen els color de les aigues...ho havies entes bé Cèlia.
    gràcies a tothom

    ResponElimina
  7. Què puc dir? Ja ho han dit tot. Bonic, bonic, com sempre.

    ResponElimina
  8. Cinzia,
    Me l'agafo com a pretext per iniciar el meu, si em permets...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons