divendres, 18 de juliol de 2008

Resposta 32: La teva pell -Laura-.


Es pensa i no s'entén:
tens pell de doble escrit,
que tan aviat m'encén
com em treu el neguit.

Si ens vaga de jugar
a menjar-nos tendreses
em guia, sang enllà,
amb fam i set esteses.

I en l'instant de cristall
que callen les tronades
és el millor mirall
del mar que no té onades,

perquè en repòs la mà
sobre el teu pit o esquena
la nit em vestirà
de son tranquil de nena.

És el delit novell
de començar una carta.
Quin misteri de pell!
Quin univers, tocar-te!

3 comentaris:

  1. Potser només és
    la pell que tenim
    i sentim, només
    la pell és el
    veritable poema
    on hi escrivim
    amb un alfabet de
    tendreses o de dureses...

    Un poema bell
    com la teva pell...


    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Que bé que expliques allò que la gent en diu la "química" entre dues persones. Misteri i univers a la vegada.

    ResponElimina
  3. Uau! Laura! Tu sí has estat il·luminada pel déu de Valery. Pell de doble sentit, que encèn i apaga! Una preciositat!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons