(Segueixo amb la passió de la Glòria)

“Enyoro el roig de la passió”

escampo el raig d’aquest nou 9,

per recollir llums de mots i estels,

allà on la fosca sembra pors.

Allà on la fosca sembra pors

nosaltres no hi serem.

Serem, ben lluny, sembrant

llavors de voluntats clares

i de llibertats ben netes.

                                                              (Carme Rosanas)

Amb la llum dels estels il·luminarem el 9N...

                                                               (M. Roser Algué)

Colors

Seguint a Baba, Anton i Isabel per sorres calentes, sorres càlides, sorres daurades...

No enyoro el blau canviant 

                     del mar blava,
ni el blanc de la congesta,
                      ni el blanc de la sal blanca,

ni el or del sol d'agost, 
                      ni la sorra daurada,
ni el verd intens del prat, 
                      ni el verd de la maragda.

                    Tan sols enyoro el roig de la passió 

                     i les flames, el roig de la sang roja, 

                    el roig d'un cor que esclata.

on trenquen les ones

seguint isabel i anton:  sorres calentes

allà on trenquen les ones

vaig trepitjant les sorres

i lentament s'esvaeix el meu trepig,

amb el reflux de l'aigua

retirant-se al no ser.

porto dins meu

empremtes similars,

ferro roent a dins del cor,

per no abaltir-se

amb el reflux del temps.

mans tèbies i besades

i pell contra la pell

i empremtes de somnis,

de quimeres,

d'afanys, de sentiments.

i d'elles he après i

segueixo aprenent,

i visc.

deixant el meu trepig

en les sorres calentes del camí

on lentament s'esvairan

quan el reflux de les onades

se'ls enduguin.

Eterna estona

Sorra calenta,

llum d'aquarel·la,

besada d'ona;

gira el Planeta

en eterna estona.

Ens passeja 

i bressola,

suau ens sacseja,

a l'espai s'escola

quan el temps 

a la vida ens vola...

EN EL CALIU DE LA PLATJA... aquarel·la TARDOR 5

seguint a Cantireta

...........

L’amor ens mana

en el caliu de la platja...

Sense bromall

el sol estén el groc,

ventijol dolç circul·la,

sorra calenta,

bes d’ona...

L’arbriu, distret, mira

els secrets eterns

i calla.

ANTON.- 29-10-14

De ma

l'amor

 ens mana

(¿demà?)

(...Naaaahhh!)

amagar-te 

de la mà

que ens calla.

L'amor

d'ara.

"AH!"

Seguint la Glòria, amb complicitat...

Petons d'ales blanques

Seguint a la Carme, l'Anton i la Pilar i els seus petons alats...

Petons blancs com a flors d'ametller,
com papallones albes
volen dels teus llavis als meus
que el amor ens mana.

Petons saborosos i blancs.
Petons i rialles!
Quin amor més tendre
quan el cor ens parla...

 

Floral

Observo de reüll

la festa floral de l'antigor.

Garlanda de florit bruc

i besos d’ales blanques,

que malden per aparèixer.

Tot seguint la Carme

Entre dues llums

Tot seguint l'Anton i la Carme...

La lluna i Orió

ens miraven complaguts,

car la nit, solemne, refilava

el somni entre dues llums...

Erudita, la foscor

examinava tots els sons,

les veus per dir els nostres mots

i la transparència de cada idea.

Fins que, puntual, 

la primera llum del sol

entonava el ritme del dia

carregant l'aire de realitat,

d'acolorit volum les siluetes

i tot el voltant d'altres humans
que amb besos d'ales blanques
viatgen al meu costat.