No enyoro el blau canviant
del mar blava,
ni el blanc de la congesta,
ni el blanc de la sal blanca,
ni el blanc de la congesta,
ni el blanc de la sal blanca,
ni el or del sol d'agost,
ni la sorra daurada,
ni el verd intens del prat,
ni el verd de la maragda.
ni la sorra daurada,
ni el verd intens del prat,
ni el verd de la maragda.
Tan sols enyoro el roig de la passió
i les flames, el roig de la sang roja,
el roig d'un cor que
esclata.
En paraules de Raimon: "D'un roig encès voldria la meva vida!!"
ResponEliminaSeria una vida apassionada, doncs, la d'en Raimon.
EliminaQue bonic, Glòria!!!
ResponEliminaEstic d'acord amb tu i també amb en Raimon...
Gràcies, Carme. Estic contenta que el trobis bonic. :D
EliminaCada vida té un color, només cal trobar el que més ens identifiqui...
ResponEliminaDoncs cal fugir del griso del negre, colors de dol i de tristor
Elimina