Esdevinc mur

Incorporant   Espriu  (els  versos entre  cometes)   i    seguint La  fanalet

"Presoner dels meus morts i del meu nom,
esdevinc mur, jo caminat per mi."
Que  no ens  aturin les  passes,
ni cap obstacle ens sigui massa  alt.
Farem rodolar  els mots
per  caminar  la vida.
Deixarem petja  amb  el bes
per  caminar l'amor

Que no ens aturi el camí

Que no ens aturi el camí,
ni les passes,
ni els anells dels anys que anem afegint,
i confegint,
ni els i les amants
d'aquest rodolar poètic.
La poesia a la vida.
El camí, caminejant.

(seguint en josepmanel, l'estimat Machado, l'Espriu i tots els amants de la poesia)

Caminant

seguint en Josep Manel
Caminant no hi ha camins
sinó el fet de caminar
plegats o trobant-nos
tot caminant fem camí
i mirant enrere potser
veurem de lluny un passat
que ja no hi és ...

A Machado, humilment...

Caminaire,

no hi ha camí.

I no m’importa

acurtar les meues passes

per caminar a la teua vora,

si això implica que mai

no ens hem d’aturar.

Mel·líflua ànima (Híspalis XXV)

[intentant seguir l'Anton i les seves guspires]

Alegria per la flama
Que crema i reneix
El desig que reclama
La carn que el peix,

La carn blanca del cos
Que es referma a l'ànima
I deixa sense repòs
El foc, la llengua exànime.

Parla, galerna i cofurna,
Amb mots, amb boca dolça,
Perquè m'empari en l'urna
Dels teus besos de pa.

Parla'm i seré suau molsa
En el camí cap al demà.


d.

GAUDEIX L'INSTANT... roda poètica febrer 11

22 - 2 - 11

seguint la MONTSE

Gaudeix l'instant, és irrepetible.

És com una guspira que la veus

i s'apaga...

És com un sospir que singlot

acalla...

El tens ja al sarró dels anys

i compta amb el record

per retornar-te

pena, insuls o alegria.

FER ANYS

Passaran els anys
i la vida floreix.
Gaudeix l'instant.

Florescència (Híspalis XXIV)

[intentant seguir la Isabel]

Floreix la vida
I sé que cada senda
Porta l'enigma,

La incertesa
Que ha d'experimentar-se
Amb la vivència.

Visc, i sóc fràgil,
I els esbarzers s'emplenen
De fruits i espines.


d.

Floriran camins

Floriran camins

a la llum d'albada,

flaire amb desigs

i esbarzers al marge.

Floriran camins

per transitar

i encarar els embats

amb mirada clara.

Floriran camins ( seguint la Cèlia)

La lluna encara lluneja
la nit va de baixada
demà floriran camins

ESTELS SENSE CAMINS

Nit emboirada,
estels sense camins.
Un mal predir!

Ímpetu i existència (Híspalis XXIII)

[intentant seguir Fanal Blau]

Nafres d'aram a les plantes dels peus.
I corre la sang, i bull l'ímpetu
Per voler cada llavi que sigui capaç
De besar el leprós que duc endins.

Solcs en la pell que compten anys,
Segles d'existència per aturar-se
Enmig del camí i clamar que t'estimo.


d.

De l'aram dels peus

De l'aram dels peus,
me'n lliuraré de nafres
per caminar.

(seguint Mon)

ESTAS CANSAT COM VIATGER... roda poètica febrer 11

21 - 2 - 11

seguint a MON

Estas cansat com viatger

que la pluja i el vent

li han enfangat els peus,

però sent la felicitat

del camí nou que obre.

Si comprens què és la felicitat

ets conscient que la vivies?

Mira per dins del sarró, viatger,

segur que hi ha llevat

que incorporat a la pasta

farà inflar el pa

que et governa i et mana.

Segueix, la pluja i el vent

son circumstàncies.

LLUNA

Fas el torn de nit,
és el cel lloc de treball.
Descans de dia.

enyor

Em sé feliç

contemplant

el somriure de gairell

de la lluna minvant.

Els estels espurnejants

com milers de pupil·les

emocionades.

L’ombra de la nit

entaforant-se

en tots els racons

de la meua geografia

assolada.

Em sé feliç

reprenent

cada record que m’adreça

l’univers

i em diu

que vius escampada

en detalls

per la seua infinita

memòria.

PREC

Oh viatger cansat

que entre tenebres vius,

deixa que la lluna t’acaroni

amb els seus suaus dits.

Que et curi les nafres del llarg camí,

que consoli el dolor que portes dins

i que els seus raigs t’omplin

com m’omplen a mi.

Pren-la per penyora de bon matí.

Invocació

Oh, dits de lluna
acaroneu gentils
el viatger cansat
que viu entre tenebres.

Aportació de Fanal Blau:

Gentil dama,
acolliu-me avui.
Enllaç de lluna.

dues llunes

(imatge de google)

.

Al planeta de les dues llunes
no hi ha dia sense nit
ni nit sense dia
per no tallar els somnis
per no segar vides
dels qui viuen de nit
dels qui moririen de dia


Al planeta de les dues llunes,
seríem silenci, petons,
i crits i alegries,
i passes de llum
i empremtes de goig
podríem, en un món
viure dues vides...

.

(seguint Deo)

Selènica (Híspalis XXII)

[intentant seguir Joan Guasch]

Petja selènica,
Empremta de llum clara
Que omple el silenci,

Arran de llavis,
Com qui sap guiar els besos
En el crepuscle
Per trobar una nova
Lluna per als seus somnis.


d.