No ho sé

Avesats els ulls a la foscor,
la veu al silenci.
M'espanta retrobar la llum,
i em fugen les paraules.
No sé si podrà alçar-se de nou el cos,
si respondrà l'ànima.
Perduda la destresa,
el mirall em retorna una imatge grotesca.
No sé si fa més mal reconèixer-me
o reconèixer la teva absència.

El vol

Reprenc el vol,  vers tu, amat,

després de temps de planys i plors.

Com l'au més lleugera,

sense llast ni patiment.

Reprenc el vol, vers tu, amat...

Ara que veig que m'esperes.

ALES

Quan sembla que tot s'acaba,
la teva companyia
em retorna l'esperança,
enlairada pels somnis
a poc a poc reprenc el vol.