Reprenc el vol, vers tu, amat,
després de temps de planys i plors.
Com l'au més lleugera,
sense llast ni patiment.
Reprenc el vol, vers tu, amat...
Ara que veig que m'esperes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La teua pintura acompanyada del primer vers és una meravella.
ResponEliminaGràcies guapíssima!
EliminaSempre hem d'estar disposats a reprendre el vol cap a l'estimat-la estimada. L'amor pot ser un vol continu cap a la imaginació, cap a les emocions, els sentiments.
ResponEliminaPerquè repetir-te que m'encanten les aquarel·les. El poema també molt bonic.
Una abraçada
Sempre ens cal reprendre el vol... Moltes gràcies Alfonso.
EliminaUna abraçada
Reprendre allò que s'ha deixat de fer una estona.
ResponEliminaEl vol serà més alt.
Mentre sigui més plàcid, ja seria molt... Més alt? Per què no?
EliminaNo sé si era Erich Fromm que deia que a vegades saps que ets estimada, que quan tens amor saps que tens amor per tu.
ResponEliminaM'arriba molt aquest poema.
Gràcies, Helena, quina sort que t'arribi!
EliminaQuan saps que l'amat t'espera, el vol sempre és lleuger per la il·lusió de retrobar-lo...Molt bonic el dibuix.
ResponElimina