És estrany l'estranger perdut de si mateix
entotsolada Europa mirant el melic d'Adam
ases i rucs presidint tribunals
fronteres tancades .....a l'estrany , al diferent
al pobre, al teu altre....a tu mateix /mateixa
et pareix també una mare , almenys ho sembla .
Perduts de si mateixos expulsats d'úters feréstecs
perdudes les formes humanes pers inhumanes duanes
peatges ferotges ...les ànimes colgades sota el terra de sang.
I Europa vell continent de contingut ara inhòspit
treu foc pels queixals d'un seny perdut i extraviat
Un esgarip de poeta sota el xiular de les bombes
la febre del palau immòbil de la consciència absurda
perduda i perduda com perdudes les bales assassinen
i maten, massacren fereixen, laceren i llaguen
És estrany l'estranger només tenint dues cames
dues mans, dos braços i un cor que batega
igual que el teu .....badall de campana esquerdada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ès estrany l'estranger, som estranys tots plegats... mira que tenir un cor que batega i no fer-lo servir de res....
ResponEliminaUn poema que a més de bellíssim està molt meditat.
ResponElimina"Campana esquerdada" que sona massa darrerament.
Caram noia, un poema bastant dur que ens hauria de fer pensar que ningú és més que ningú, encara que tinguem alguna diferencia, això enriqueix el nostre món...
ResponEliminaI doncs, no és el que qualsevol de nosaltres pot arribar a ser? Pot ser és això el que ens fa por?
ResponEliminagràcies
ResponElimina