divendres, 10 de març del 2017
I ser un nou jo
Vaig com les aus quan han perdut el fill,
vestit de negre el cor, de tant de dol
i ja no m'il·lumina ni tan sols el sol.
Mai més cap gest tornarà a ser senzill.
Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
omplo les hores sens trobar remei.
Cap feina feta ja no em fa servei.
Quan ve la nit, amb la negror em fonc.
Així jo vaig, perdut de mi mateix,
cercant la pau de l'adormissament
per fer callar el maleït lament.
I ser un jo nou, en un nou sol que neix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quin desplegament més perfectament poètic dels versos de Palau i Fabre!!
ResponEliminaVaig triar un poema per a cada setmana i vaig mirar de triar-los ben diferents, per a tenir una visió àmplia de Palau i Fabre. Però quan ha arribat l'hora de connectar amb aquest tan trist, crec que l'única manera que m'he vist amb cor de fer-ho, ha estat agafar-me fort a la part més formal dels versos i simplement seguir-lo a ell, amb altres paraules. Gràcies, Xavier!
EliminaVaig com les aus quan han perdut el fill...
ResponEliminaDes del matí fins que s'ha post lo jorn.
Així jo vaig, perdut de mi mateix...
Veig cada primer vers, com una síntesi de l'estrofa corresponent!
Sí ja és això, encara que més aviat seria a la inversa. Els primers versos en vermell són de Palau i Fabre i els altres intenten desenvolupar la idea del primer vers de la manera que jo ho expressaria.
EliminaGràcies, M Roser!
Extraordinari, Carme! M'agrada moltíssim.
ResponEliminaGràcies, Glòria!
EliminaTal com diu Glòra, extraordinari.
ResponEliminaGràcies a tu també, bonica!
EliminaM'encanta, una imatge poètica que retrata un sentiment profund.
ResponEliminaUn sentiment molt profund que qui l'ha conegut, mai no torna a ser el mateix.
Eliminaun gran poema vestit de dol.
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse
EliminaUna reverència...
ResponElimina