Seguint al Barbollaire
Us dèieu que l'amor mai no s'acaba
i que si s'acaba és que no era amor.
I encara hi és, valent,
en la vesprada blava
i fins en la nit més fosca.
Ara, potser els vestit són molts diferents:
tu dus els seus llavis als llavis,
i els seus pits blancs pintats al rostre.
Ella porta un pentinat amb la cadència dels mots,
i s'embolcalla amb la música del xiuxiueig.
Us dèieu que l'amor mai no s'acaba.
Perviu l'amor, pierrot, en el silencis.
Quan haguem guanyat el récord de 54 participacions, prometo parar... ;)
ResponEliminaNo has de parar fins als 100...
EliminaSom-hi, endavant!
EliminaEsteu de broma, nois... he, he, he...
Eliminano he sabut seguir-te i m' he inventat un altre poema o alguna cosa semblant .....vols dir que no podries seguir fins als cent? hehehehe
ResponEliminaPoder, poder, podria... però no parlem de la qualitat i sobretot no parlem del cansament dels pobres lectors... he, he, he... em conformo amb el nostre récord!
EliminaQue bonic embolcallar-se amb la música d'un xiuxiueig...
ResponEliminaQue bonic embolcallar-se en la música dels xiuxiueigs
ResponElimina