Seguint en Jordi Dorca i la Montse
Ja no ho recordes, pierrot,
ni tampoc el teu posat canvia.
Però no hi fa res,
tot ho concentres en el teu rictus
com si fos l'única via:
aturar-ho tot.
No et resta cap futur a la mirada.
Tria el destí,
la covardia no construeix,
apressadament ho frena tot.
Posa colors, al teu esguard,
i mira com flueix, la vida, al teu davant.
Amb aquest posat potser ja ha triat el seu destí. No intervenir-hi.
ResponEliminaÉs veritat, no fer res, també és triar...
EliminaPotser, en el fons, és un gran optimista.
ResponEliminaSegur que sí, Jordi, un d'aquells optimistes a qui tot li està bé.
EliminaUn poema per fer despertar de la letargia. No sé pas si voldrà.
ResponEliminaNo té pinta, no...
EliminaA veure si aconsegueixes convèncer-lo... Jo el veig molt enfonsat pobre home...
ResponEliminaNo ho sé pas, fa una mica de pena, pobre!
Eliminauauuu .....plas plas plas....li estem treien suc, poesia, misteri, màgia i bellesa al quadre
ResponEliminaGràcies, Elfree!
EliminaHi haurà alguna vegada algun quadre mes comentat, més d'esprémer, més relatat que aquest. Pot donar per a un llibre.
ResponEliminaDoncs sí més de 50 relats i poemes, ja donen per un llibre...
EliminaI encara no hem acabat... fins el dia 15... a veure quants n'arribem a fer
Observa com passa la vida amb alegria i et sorprendràs de com en pot ser de bonica...
ResponElimina