Quan veig la terra
obro els ulls
obro els ulls
i es dispersa meva soledat.
Obro amb afany els braços
i enlairo els meus anhels.
Obro les mans rústegues
i els dits cullen el desig.
Obro el nou camí.
i els peus cobren la voràgine
de la fantasia...
Busco, insistent, el fruit
d’un seguir constant
en la lluita contra el silenci...
Som silenci dins nostre
que vol sortir a caminar
i trobar-se amb altres silencis
que esperen obrir ulls,
braços, mans, dits i peus
per connectar amb altre silenci
que al obrir ulls s’ha trobat.
Quan veig la terra
em sento segur,
estic enamorat.
Quan veig la terra
em sento segur,
estic enamorat.
DE REBAIXES 13.- 7-10-13.- ANTON.
Mirar la terra, físicament, ens enamora sempre... et llegeixo i desitjo que no deixem mai de ser silencis compartits ni d'obrir-nos d'ulls i de cor, els uns als altres.
ResponElimina"Estimem-nos" expliquen que deia sovint la Muriel...
És que la terra si ens l'estimem, es tan agraïda que sempre ens retorna l'estimació...Els silencis ens agermanen!
ResponEliminaHem d'obrir els ulls, els braços, el cor.... Per ser feliç.
ResponElimina