dijous, 18 de febrer del 2016

Foc ardent

Imatge dins del blog Hora blava
Quan veig la terra
i la mar, lo cel,
penso en la prosa,
les imatges, els versos,
sols ho faig per qui
és darrere de totes
les metàfores.

9 comentaris:

  1. Ostres, Helena, molt bonic!!!

    Jo també havia pensat començar com el poema de Ramon LLull, però encara no el tinc escrit.

    ResponElimina
  2. Tu que sempre expliques tan detalladament qualsevol poema que se't presente, m'agradaria escoltar una reflexió teua sobre els tres darrers versos del teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      doncs que sols faig prosa, imatges (en el meu cas dissenys, també he fet fotografies), i versos, per qui és "darrere les paraules" que diu Margarit, totes les persones que he estimat i estimo. Les metàfores serien metonímia de la poesia. Sóc foc ardent per aquestes persones.

      Elimina
  3. Darrera de les metàfores hi ha tothom que llegeix els teus versos i els sap interpretar...O potser algú que te les inspira???

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser,
      Ja t'ho he contestat amb la novesflors, és el segon que dius.

      Elimina
  4. A mi em costa entendre Llull.
    Elteu s'entén millor i a més és bo!

    ResponElimina
  5. Bonic, sempre crec que derrera d'una cosa bonica hi ha algú o alguna cosa que ens ho inspira.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons