 |
| Imatge dins del blog Hora blava |
i la mar, lo cel,
penso en la prosa,
les imatges, els versos,
sols ho faig per qui
és darrere de totes
les metàfores.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ostres, Helena, molt bonic!!!
ResponEliminaJo també havia pensat començar com el poema de Ramon LLull, però encara no el tinc escrit.
És un començament que inspira, Carme!
EliminaTu que sempre expliques tan detalladament qualsevol poema que se't presente, m'agradaria escoltar una reflexió teua sobre els tres darrers versos del teu poema.
ResponEliminanovesflors,
Eliminadoncs que sols faig prosa, imatges (en el meu cas dissenys, també he fet fotografies), i versos, per qui és "darrere les paraules" que diu Margarit, totes les persones que he estimat i estimo. Les metàfores serien metonímia de la poesia. Sóc foc ardent per aquestes persones.
M'agrada la idea, molt bonic.
EliminaDarrera de les metàfores hi ha tothom que llegeix els teus versos i els sap interpretar...O potser algú que te les inspira???
ResponEliminaM. Roser,
EliminaJa t'ho he contestat amb la novesflors, és el segon que dius.
A mi em costa entendre Llull.
ResponEliminaElteu s'entén millor i a més és bo!
Bonic, sempre crec que derrera d'una cosa bonica hi ha algú o alguna cosa que ens ho inspira.
ResponElimina