Nit de trobada:
la ment i el sentiment.
Diàlegs intensos
entre absurds i nostàlgics
troben acords i calma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Sempre és bo de trobar acords entre ment i sentiment.
ResponEliminaFinalment, sempre ens cal fer-ho... Bé o malament...
EliminaAquest diàlegs tan complicats si arriben a un acord, segurament arribarà també la calma ... però costa tant.
ResponEliminaAquesta lluna sembla a una d'en Joan, molt maques totes dues. ;)
L'has reconegut... És la lluna d'en Joan!
EliminaNo podem deixar de dialogar interiorment... Però tens raó, costa molt.
La ment i el sentiment dialoguen a la nit, amb paraules de llum de lluna...
ResponEliminaA la nit, en la intimitat del silenci i la fosca, amb una mica de lluna
EliminaSe'm va passar dir que et seguia. Que us seguia. A vosaltres i la lluna com companyia.
ResponElimina;-)
petonets dolços :)***
Gràcies, poeta...
EliminaPetonassos.
Nit de lluna, nit d'estiu. Calma i pensament.
ResponEliminaA vegades les nits són reparadores...
EliminaQue bé les nits de trobada!
ResponEliminaQuan s'està tan bé sota el estels i la lluna que fa el ple. I parlar i parlar i perdre la noció del temps.
Un temps tan ple que no es pot comptar... que bonic que ho dius!
Elimina