De somnis mudada,
revifo quimeres
que llanço als vents
i a la sorra, silencis.
Del turó cap el mar,
retinc l'esclat fet desig
quan
la nit és record
i
l'onada, l'absència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La nit sempre és record, el de l'inconscient. Molt ben trobat.
ResponEliminaI sempre semblen més vius.
EliminaProvo de seguir-te.
ResponEliminaGràssis, nina!
EliminaAmb l'onada, l'absència pot esdevenir presència
ResponEliminaAixí seria un bon esdeveniment. ;)
EliminaMudar-se de somnis... quina frase més bonica!!! M'encanta!
ResponEliminaGràssis, Carme! :)
EliminaQuimeres al vent i silenci a la sorra, trencat per la remor del mar...
ResponEliminaLa remor que bressola.
EliminaQuimeres al vent per a qui les vulgui escoltar. Què bonic el poema Sa Lluna.
ResponEliminaBessets Paula
Segur que arribaran a bon port.
EliminaBessets, Alfons.
M'agrada aquest " de somnis mudada". Quina col·lecció de moda estiuenca es passeja per la teva platja... Tenyida de blau i amb lluentons de lluna.
ResponEliminaUn platja de somnis i amb lluna sempre, Teresa.
Elimina