dilluns, 1 de desembre del 2014

Sóc jo encara?


Sóc jo, encara?
Et reprenc la pregunta
Em semblo una altra.

Diversos rostres
són el mateix amor.
Les mans ben plenes.

Miro la flama
i el meu cor també crema.
Viu i aixopluga.

...........................................Carme

14 comentaris:

  1. Sóm una persona cambiant a cada moment de la vida. El que importa és seguir sent.

    ResponElimina
  2. Ja pot ploure a fora, mentre tingui el teu caliu. Ja es pot enfosquir el cel, que la tinc la teva llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines coses més boniques que dius, Xavier! et diria gràcies, però em sembla poc...

      Elimina
  3. quan mires el mirall, pots no reconèixer allò que veus...
    però segueixes estant, i oferint aixopluc !!
    vols cosa més bonica ??

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que a vegades no em reconec... em miro poc.
      Però de ser-hi, hi sóc, no hi ha cap dubte... Gràcies baba!

      Elimina
  4. La Joana deia:
    ..."No sé quin nom donar-me.
    Jo? Joana?
    Què és una Joana? Voleu dir-m' ho?"...
    Gràcies per les teves lliçons d'humilitat que ens vas deixar!

    ResponElimina
  5. Hola Carme, és el foc que transforma i canvia el seu voltant, a vegades arrasa, altres renova, també il·lumina i escalfa, però sense foc dintre no podries fer tot el què fas. Gràcies per obrir aquesta drecera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho descrius molt bé, Mª Antònia... el foc fa de les seves, però se'ns fa necessari. Gràcies!

      Elimina
  6. Canviem sí i costa veure't al mirall. Potser perquè frueixes essent al mig d'aquestes flames vives i compartides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frueixo, aquí al mig, entre la Joana i vosaltres, sí, Teresa, gràcies!

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons