Obro els ulls i veig la
mare,
avui hi ha escola,
els deures a mig fer,
el bocata a la cartera.
Quan seré gran!
Estic al pati, ningú juga
amb mi,
no sóc hàbil pel futbol,
no tinc amics,
sóc un quatre ulls.
Quan seré gran!
Nen, calla! nen no toquis
res!
Quan jo sigui pare…
Quan ningú es posi en mi…
Quan tingui la meva casa…
Quan deixi de ser nen.
" Nen no toquis res"... tens la vista als dits!!
ResponEliminaEn aquest bells versos has clavat els pensaments de molts infants.
Fita
En algunes coses la vida de nen, la feina de nen és ben dura...
ResponEliminaJo encara tinc la vista al cap dels dits, que em deien a casa... M;agrada tant tocar les coses!!!
Quan he acabat de llegir he fet ufff!!!
ResponEliminaQuina feina tan dura pobre vailet.
Espero que els meus fills no s'hi identifiquin gaire.
Quan som grans, però, enyorem el temps de quan érem infants...
ResponEliminaLo siento, pero no puedo traducirlo...un saludo desde Murcia...
ResponEliminaQuan deixem de ser nens,
ResponEliminaho perdem tot.
Jo mai he dit quatre ulls a ningú
sempre ho vaig trobar de poc respecte,
ara per sort, que s'ha perdut aquesta costum.
uauu! m'ha agradat aquesta entranyable feina de nen
ResponElimina