En fer-se
clar,
cerco el camí
amb ganes de recorre’l.
Talment un
joc,
la vida se’m
presenta entremaliada.
Contes
llegits,
no hi ha prínceps valents , ni queden fades.
Però busco ben
endins,
el so dels
picarols que de petit penjava,
d’un fil,
al coll dels somnis
que segur queden encara.
Potser
inexpert,
avanço a les
palpentes per encertir el trajecte.
Cercar i trobar,
l'espurna que m'encengui cada dia.
Si puc ser llum,
sabré trobar la llum a aquesta vida.
I fer dels
anys que venen,
el vers
preciós, l’estrofa i el poema.
Quin final més maco i més adequat al poema i al tema que plantegem... M'agrada Mònica!!!
ResponEliminaGràcies, un cop més!
A mi m'agrada haver, per atzar, pogut publicar-lo al costat del teu. Vaig agafar el poema d'en Vinyoli i el vaig copiar al costat del full en blanc i del que deia ell jo escrivia el que em suggeria mirar-ho des de l'altra costat.
EliminaGràcies, Carme.
La joventut s'allarga quan llegeixes aquest poema.
ResponEliminaFita
Gràcies Xavier. Doncs aprofitem la força que ens dóna aquesta joventut allargada.
EliminaÉs el millor que es pot fer amb els anys que venen, "el vers preciós".
ResponEliminaEmbellir la vida per fer un poema bell, fet de versos preciosos. Tant de bo sempre poguéssim fer-ho.
EliminaRadiant, fresc i jove.
ResponEliminaGràcies Montse. Mira que jo, darrerament quan escric, em surt un punt pessimista, però potser serà qüestió de posar-hi i mirar de canviar-ho.
ResponEliminaÉs bonic recorre el camí, encara que la vida sigui entremaliada...
ResponEliminaA vegades és entremaliada però ho és sense mala fe i si mirem d'entendre els seus motius és més agradable el trajecte.
ResponEliminaGràcies per llegir-me.