dimecres, 2 d’abril del 2014

FEINA DE JOVE




 
 
 
 
En fer-se clar,
cerco el camí amb ganes de recorre’l.
Talment un joc,
la vida se’m presenta entremaliada.
Contes llegits,
no  hi ha prínceps valents , ni queden fades.
Però busco ben endins,
el so dels picarols que de petit penjava,
d’un fil,
al coll dels somnis  que segur queden encara.
Potser inexpert,
avanço a les palpentes per encertir el trajecte.
Cercar i trobar,
l'espurna que m'encengui cada dia.
Si puc ser llum,
sabré trobar la llum a aquesta vida.
I fer dels anys que venen,
el vers preciós, l’estrofa i el poema.

10 comentaris:

  1. Quin final més maco i més adequat al poema i al tema que plantegem... M'agrada Mònica!!!

    Gràcies, un cop més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada haver, per atzar, pogut publicar-lo al costat del teu. Vaig agafar el poema d'en Vinyoli i el vaig copiar al costat del full en blanc i del que deia ell jo escrivia el que em suggeria mirar-ho des de l'altra costat.
      Gràcies, Carme.

      Elimina
  2. La joventut s'allarga quan llegeixes aquest poema.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier. Doncs aprofitem la força que ens dóna aquesta joventut allargada.

      Elimina
  3. És el millor que es pot fer amb els anys que venen, "el vers preciós".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Embellir la vida per fer un poema bell, fet de versos preciosos. Tant de bo sempre poguéssim fer-ho.

      Elimina
  4. Gràcies Montse. Mira que jo, darrerament quan escric, em surt un punt pessimista, però potser serà qüestió de posar-hi i mirar de canviar-ho.

    ResponElimina
  5. És bonic recorre el camí, encara que la vida sigui entremaliada...

    ResponElimina
  6. A vegades és entremaliada però ho és sense mala fe i si mirem d'entendre els seus motius és més agradable el trajecte.
    Gràcies per llegir-me.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons