Que allò que bat als ulls, penetri al cor
que el misteri d'allò que mous sense moure't
s'endinsi en la pell com finíssima agulla i clavi
diminutes dosis d'afecte gratuït sens dolor....
Què allò, amor, secret, amistat, lligam intim
quedi , tatuat a la pell, imprès a la carn dolça
i toqui os i es faci espuma de calci i fosfor
Que penetri al cor, que sigui aorta, ventricle,
aurícula, sang , nutrients, oxigen i hàlit ....
que sigui part de tu , bocins de tu i també de l'aire
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
crec que ja he completat la primera roda agafant com he pogut el darrer vers
ResponEliminaDoncs jo diria que l'has completat amb uns versos preciosos.
ResponEliminaImpressionants els quatre primers.
Tantes coses podem moure sense moure'ns si som capaços d'arribar al cor.
Sí, a mi també m'agrada especialment la primera estrofa.
ResponEliminaJa tenim una ronda, acabada, perfecta i preciosa... Gràcies Elfree, a mi també m'agrada molt això de moure sense moure...
ResponEliminaGenial!
ResponEliminaEstreno segona ronda...
Que tot aquest amor
ResponEliminaresti impregnat al nostre ésser
i que ens reconeguin fins i tot
quan ja no hi siguem.
Fita
(meravellat pels poemes de les Itineràncies)
Que els ulls siguin la finestra del cor, per on entri tot l'amor del món...
ResponElimina