Montse, com que t'havies saltat un vers, he afegit jo un poema, abans que el teu... així queda tot seguit.M'agrada descobrir racons secrets, com a la teva lluna. Gràcies, guapa!!!
La lluna sap dels amorsdel gats de les teulades.Es posa vermellaquan sent els seus miols.Fita
preciós que la lluna sigui la guaita
Bonic, bonic, bonic...Una abraçada, Montse.
La lluna, sempre a l'aguait d'amors secrets...
Montse, com que t'havies saltat un vers, he afegit jo un poema, abans que el teu... així queda tot seguit.
ResponEliminaM'agrada descobrir racons secrets, com a la teva lluna. Gràcies, guapa!!!
La lluna sap dels amors
ResponEliminadel gats de les teulades.
Es posa vermella
quan sent els seus miols.
Fita
preciós que la lluna sigui la guaita
ResponEliminaBonic, bonic, bonic...
ResponEliminaUna abraçada, Montse.
La lluna, sempre a l'aguait d'amors secrets...
ResponElimina