Perquè el secret així com l’aire,
passejarà descalç la pell de l’ànima.Ningú sabrà de la seva existència,
d’un sentiment que ni tan sols té nom.
Teu i meu serà; només nostre.
En la complicitat d’uns ulls sabrem trobar,
una mirada plena de poesia.Com un matí tenyit de pètals de colors,
m’arribaran paraules fetes versos.
Del meu somriure en treuràs un esbós.
Vindré una estona a trobar-te cada dia.
M'explicaràs un raig de sol de bon matí.
I si és de nit, parlarem de la lluna.
Teu i meu, només nostre, un sentiment secret,
embolicat el guardo, aquí en el cor, a dins d’un calaixet.
Al calaixet sense clau
ResponEliminahi ha un secret invisible.
El coneixeràs pel color
dels nostres jocs de lluna
i per la claror de sol
dels nostres versos.
Fita
És cert, no té clau. No necessito clau que el tanqui per retenir allò que hi guardo. I malgrat tot és tan valuós el que conté que hauria de protegir-lo si puguessin manllevar-m'ho.
ResponEliminaÉs ben be del més preuat que tinc però no crec que ho perdi ni que m'ho vulguin.prendre. De fet deu costar emportar-se un sentiment secret, no trobes?
Gràcies per llegir-me.
M'encanta això d'explicar un raig de sol de bon matí. Crea una sensació molt agradable.
ResponEliminaHi ha coses precioses per explicar cada dia: un raig de sol, l'olor de la terra mullada, l'aire fred d'un dia que desperta gebrat, el degoteig d'una teulada després de la pluja...
EliminaJo tinc una persona a qui li explico i així ho compartim. I tens tota la raó: és molt agradable.
Els sentiments secrets estan ben segurs... Hi ha sentiments que si es volen exclusuis es poden perdre, n'hi ha d'altres que no es poden perdre mai... Compatibles amb qualsevol situació de la vida... D'aquests n'acostumem a dir amistat. Crec que tots i totes hauríem de vetllar molt per no perdre'n mai ni una...
ResponEliminaUn poema molt tendre i molt íntim.
Per cert, la lluna creixent està preciosa aquests dies amb el seu somriure cada dia mès ample... :)
ResponEliminaAcí està nuvolat, no la puc veure, la lluna.
EliminaDe fet parlo més per ahir i pel cap de setmana, que no pas per avui... jo tampoc l'he vista avui. Deu estar més gran...
EliminaAhir, tornant amb el cotxe cap a Girona la vaig veure. Somreia ella i somreia jo.
Eliminaem trec el barret Mònica!
ResponEliminaEm faràs sortir els colors vermells de pètals de roses.
EliminaMoltes gràcies pel teu reconeixement.