car no com l'àliga en té prou
d'estavellar la presa per tal de delmar-la,
i sobre els rocs la pena és taca
i ella la defuig, com la boira la ploma,
em cal garbellar-me o fer-me sement
i ser justa en el pes del jou
que em comporta desaprendre
aquest vol ara estancat en el bec.
Moltes voltes per aprendre hem de desaprendre. Em ve al cap la Cançó d'opòsits de Jordi de Sant Jordi...Tots jorns aprenc e desaprenc ensems...
ResponEliminaJo em garbello i tu desaprens? per repartir-nos...
ResponEliminasublim!
ResponEliminaDe la tria més fina
ResponEliminala vida em garbella.
Fita