de l’alta quietud.
Ni de les branques que es vinclen
sota el pes de flors i fruits.
Recorda qui ets i quina llengua parles
agafa't a les arrels i embruta't les mans
amb la terra que ens fa viure i sentir
No t'oblidis de l'arbre
del pi de les tres branques
escolta la remor de les fulles
pentinades pels vents d'independència.
No t'oblidis de l'arbre
i tampoc del bosc , quietud i pau
seran nostres si podem dir en veu alta
el que volem .
Maco. Català. Nostre.
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaehem gràcies!
ResponEliminaJo també el trobo molt maco i fins i tot el llegeixo amb solemnitat... Nostre!
ResponEliminaSinó oblidem, tindrem memòria del que som i d'on venim i no ens podran manllevar mai la nostra identitat. Ningú ens pot desposseir de la nostra identitat
ResponEliminaAquest és l'arbre de la llibertat...
ResponElimina