Gustav Klimt
Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat tan sols un cop
camines com si res, en la inconsciència
i a cada passa més, a cada trot
vas carregant-te pedrots de tristesa
que hauràs de transportar tot el viatge.
Atura't un moment, pensa't el lloc
copsa l'instant suprem com si morís
i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge.
bell poema!
ResponEliminaQuan passis per aquest vell camí fressat , aturat de tant en tant i mira de no trepitjar les flors...Bonic poema!
ResponEliminaÉs molt bonic i tens molts raó, ens carreguem de pedrots de tristesa inútil...
ResponEliminaVersos bonics que conviden a aturar-se a mirar-se amb calma allò que potser trepitgem una i altra vegada sense compassió...
ResponElimina"...i en tornar a fer via, ja més savi
conscient d'amor, fes teu aquest paratge."
:)
Un abraç.