diumenge, 17 de novembre del 2013


Molt he estimat i molt estimo encara,

perquè no entenc la vida sense estimar.

És estimant que reps,

i és estimant que sents.

Estimo la gent que m’envolta,

i estimo el que faig i el que sento.

Estimo aquest instant,

estimaré el proper.

I així estimant, la vida és senzilla,

meravellosa i alhora magnifica.

No espero que les coses esdevinguin

d’una o altre manera,

tant sols estimo el que esdevé, tal com és.

Estimo la Vida i és així com em sento feliç.

4 comentaris:

  1. Aquest estimar tal com l'expliques és el més autèntic que he llegit mai...

    Gràcies, Anna, per venir a explicar-nos-el aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, tu sempre tant amable amb mi.... >Petonets dolços!!!

      Elimina
  2. El verb estimar hauria de ser el més utilitzat per tothom...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, hauriem d'estimar amb MAJUSCULES, i a més a més dir-ho!!! És el millor de la vida, ESTIMAR.
      Petonets Roser.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons