Molt he estimat i molt estimo encara,
perquè no entenc la vida sense estimar.
És estimant que reps,
i és estimant que sents.
Estimo la gent que m’envolta,
i estimo el que faig i el que sento.
Estimo aquest instant,
estimaré el proper.
I així estimant, la vida és senzilla,
meravellosa i alhora magnifica.
No espero que les coses esdevinguin
d’una o altre manera,
tant sols estimo el que esdevé, tal com és.
Estimo la Vida i és així com em sento feliç.
Aquest estimar tal com l'expliques és el més autèntic que he llegit mai...
ResponEliminaGràcies, Anna, per venir a explicar-nos-el aquí.
Gràcies Carme, tu sempre tant amable amb mi.... >Petonets dolços!!!
EliminaEl verb estimar hauria de ser el més utilitzat per tothom...
ResponEliminaDoncs si, hauriem d'estimar amb MAJUSCULES, i a més a més dir-ho!!! És el millor de la vida, ESTIMAR.
EliminaPetonets Roser.