Germán Díaz: Ausència
Per una quimera,
alcí la vista a l'insomni que acotxa la nit.
El foc acariciant de la boca
em penetrà la perla nacrada de l’ànima
i em feu partícules.
Gàrgola de pedra,
pols d'adéus que mires les voreres;
monstre imperfecte,
projectat en façanes fosques,
que em dirigeixes les vèrtebres cap a llums obliqües,
torna't sal!
Dilueix-te al mar de l'esperança,
en el vol lliure d’onades
que s’arrissen,
abans d’amansir-se,
a la sorra de la platja.
alcí la vista a l'insomni que acotxa la nit.
El foc acariciant de la boca
em penetrà la perla nacrada de l’ànima
i em feu partícules.
Gàrgola de pedra,
pols d'adéus que mires les voreres;
monstre imperfecte,
projectat en façanes fosques,
que em dirigeixes les vèrtebres cap a llums obliqües,
torna't sal!
Dilueix-te al mar de l'esperança,
en el vol lliure d’onades
que s’arrissen,
abans d’amansir-se,
a la sorra de la platja.
Tot seguint la quimera de Xavi Vidal
Agafo el seguiment amb quimeres...
ResponEliminad.
Agenollat
ResponEliminaamb les mans a terra somnio.
No em puja el baf
de la rerra mullada...
Tot és sec, fins l'arbre
que va creixer
quan la quimera era del·lera,
quan l'il·lusió rondava el desig...
Va ploure en el cor
i la llàgrima, sal de mar,
va escorres per la galta
per que l'arbre queia
empés per la fùria del vent.
La quimera,
aleshores quera
no m'aixeca les mans reseques
ni cull el caliu del sol
que vol eixugar la llàgrima,
ni l'arbre rebrota
en el terral assaonat pel plor.
Quimera...
per què em deixes sol ?
...............Anton.
Allò que no fem per una realitat, de vegades ho faríem per una quimera...
ResponEliminaM'agrada el vol lliure d'onades...
ResponElimina