Llàgrimes de Wendy reguen les solituds
dels carrers deserts, que han perdut la llum.
Recull els petons, a terra caiguts.
Camina descalça, amb passes de fum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
ResponEliminaLa descripció de la pena per l'abandó és molt colpidora: "Camina descalça, amb passes de fum". Una imatge preciosa que expressa perfectament eixe moment de confusió en el que no es toca la realitat i els pensaments es desenvolupen en un mig boirós.
Molt bonic.
A mi també m'agrada això de caminar descalça amb passes de fum.
ResponEliminaN'has tret el nucli del poema. La solitud que a voltes ens fa invisibles i ens deixa orfes els sentiments.
ResponEliminaEncara que estiguin a terra, sempre seran petons...
ResponEliminaCom en un núvol viatger...els somnis es difuminen.
ResponEliminaPreciós Carme