dimecres, 21 de novembre del 2012

Llàgrimes de Wendy

Llàgrimes  de  Wendy reguen les solituds
dels carrers deserts, que han perdut la llum.
Recull  els petons, a terra caiguts.
Camina descalça, amb passes  de fum.

5 comentaris:


  1. La descripció de la pena per l'abandó és molt colpidora: "Camina descalça, amb passes de fum". Una imatge preciosa que expressa perfectament eixe moment de confusió en el que no es toca la realitat i els pensaments es desenvolupen en un mig boirós.

    Molt bonic.

    ResponElimina
  2. A mi també m'agrada això de caminar descalça amb passes de fum.

    ResponElimina
  3. N'has tret el nucli del poema. La solitud que a voltes ens fa invisibles i ens deixa orfes els sentiments.

    ResponElimina
  4. Encara que estiguin a terra, sempre seran petons...

    ResponElimina
  5. Com en un núvol viatger...els somnis es difuminen.
    Preciós Carme

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons