[seguint la Imma Cauhé]
Vine a buscar-me, rosa nascuda del somni,
Acompassa les nostres vides per ser lliures
I t'oferiré un nou jóc per respirar, desviure's
Pels llavis aliens i lluitar contra vils dimonis.
Vine a entrellaçar-me els dits i sabré on rau
La felicitat i el plaer d'escoltar l'onatge junts,
De no claudicar davant de res i cosir amb punts
De sutura el rastre de la inclemència, d'estimar.
Vine a buscar-me, rosa nascuda del ver desig,
Llisca dins meu i guarim-nos tota ferida oberta
Per l'existència, i tindràs el meu cor per sempre.
Vine contracorrent si cal, i serem un únic trepig
En aquest passeig cap a la llibertat, cap a l'albada
Que ens trobi sota el mateix sostre, estimada Anna.
d.
(Lluís Servé)
Un sonet profunt i bonic, sobre tot m'agradat:
ResponEliminaLlisca dins meu i guarim-nos tota ferida oberta
Per l'existència, i tindràs el meu cor per sempre.
Es veu l'amor i l'únio entre l'Anna i vos.
Gracies per seguir-me.
I també no claudicar davant de res i cosir amb punts de sutura el rastre de la inclemència d'estimar...
ResponEliminadeo, trobo el meu nom disfressat entre els mots del primer vers... i també més endavant.
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria!
Els millors desitjos per a vosaltres dos!