Vinc a buscar-te, perquè trobar-te és sentir-nos lliures.
Conjurs de mots, potser sense sentit, paraules màgiques
mantenen encanteris que sobrevolen els dies.
I sempre et crec, et creuré fins i tot quan menteixis,
tot i saber-ho, per esllavissar-nos suaument
des d'un amor que il·lumina com si el sol sempre lluís
fins a l'altre, també amor, en penombra plàcida:
ser veritablement l'un en l'altre.
He seguit el teu poema, Carme, i gràcies pel nom. Un afalac
ResponEliminad.
L'encanteri dels mots
ResponEliminala màgia de la veu
el trissagi del amor
TEMPS, TU I JO
Eterns en l'instant...
............. Anton.
Oh, que bonic! I dolç.
ResponEliminaSembla un amor molt màgic aquest...
ResponEliminaWonderful (o sigui, meravellós).
ResponElimina