Sóc còdol, balma, cingle.
La terra que et confon.
El bes que t'espera, àvid,
Fins a la fi del món.
Tindré set i memòria,
Tot el desig despert
Perquè en la duna pugui
Imaginar el desert.
Aigua, llera, presència,
Llavi clos al voltant
Del doll més fresc, l'almesc
Serà sempre fragant:
Sóc còdol, balma, cingle,
Vida eterna en l'instant.
d.
OH! :O admiració...bellesa!!
ResponEliminaet segueixo, deo...
ResponEliminaSí... a mi també m'agrada
ResponElimina