Quan la nit a la foscor m'arrossegui
-sobrevivent-
a la compacitat dels núvols dedins,
enfilaré amunt per veure,
des de dalt,
com escampen cabòries
i em capbusso
des de les dunes dels somnis.
(seguint la Isabel)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Intento seguir-te, fanalet (i potser tanco el dia...)
ResponEliminad.
Més amunt de la boira el cel continua sent blau...
ResponEliminaArribo molt tard per seguir-te poèticament... però si pot ser em deixo arrossegar una mica cap aquesta capbussada.
ResponElimina