(seguint a deo)
Perquè en la duna pugui
imaginar el desert,
saltaré descalça a la sorra
sota la primera llum, ben d'hora.
I els fantasmes que han fet la història
brodaran al paisatge les teves imatges,
dels pous brollarà l'aigua nítida, clara
i els llacs i l'herba a l'oasi seran realitat.
Perquè en la duna pugui
imaginar el desert,
tu seràs entre els núvols estel
quan la nit a la foscor m'arrossegui...
i ara et segueixo jo, Isabel!
ResponEliminaM'agrada molt, Isabel!
ResponElimina