17 – 7 -11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
12.- Sé que no hi ets on et busco.
lluny d’aquí m’esgarrapa ton delit.
Arribes sempre amb l’aura matinera
que desperta la galta amb son fruir.
Sé que no hi ets on et busco,
però et retinc dins meu quan escric.
És veu teva que acarona l’ànima
i retorna i penetra misteriós amic.
Però el sents i això vol dir quelcom...jo m'hi compto, entre els qui busques, i miraré de seguir-te, estimat!
ResponEliminaEstà present, anton, segur que t'està llegint i se sent ben acompanyat!
ResponEliminaUn petó!
Bell poema, Anton, per a una absència que no pot ser reemplaçada.
ResponEliminaD. E. P.
d.
hi és als teus mots, Anton.
ResponEliminaIntensament sentit i preciós!
ResponElimina