tot seguint paradoxalment Isabel i una mica als anteriors: Zel,Deomises, Anton
Et miro i no et veig
els teus ulls fets d'espill
retraten invisibles cels.
De cristall els records
de diamant l'afecte
en la memòria del cor.
Et miro i no et veig
perquè ets dintre meu
tan endins que no hi ets...
Forment part de l'univers.
De la terra, l'aire, l'aigua
i el foc etern.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
M'atreveixo a intentar seguir el teu bell poema, Elvira!
ResponEliminad.
Bellíssim, etern, universal sentiment!
ResponElimina